Què entenem per pobresa?

Quan parlem de pobresa ens venen al cap imatges de persones mal vestides, mal alimentades, buscant entre les escombraries alguna cosa per menjar... Però existeix un altre tipus de pobresa més amagada, una pobresa que no podem percebre a peu de carrer: és la solitud de les persones grans. Hi ha moltes d'aquestes persones que viuen soles a casa seva, que no tenen família, fills, amics o que si els tenen, estan lluny de poder-se’n ocupar. Passen les hores, els dies, les setmanes i no tenen contacte amb ningú. Hi ha pobresa més gran que la soledat? Segur que molts de vosaltres alguna vegada o potser més d’una, us heu sentit sols, però aquest sentiment tan trist de seguida queda esvaït per un bon amic, un company, un fill, el marit o la muller, però per ells aquest sentiment tan angoixant és permanent. Arran d’aquesta situació moltes persones grans han de deixar casa seva per ingressar en una residència on algú els pugui cuidar, se’n pugui ocupar, ja que en molts casos tenen problemes per cuidar-se a si mateixos. Això significa deixar enrere els seus records, la seva vida, la seva llar. Sentiments i emocions viscuts, queden trencats a l'ingressar en un centre. Des del projecte Vida i Dignitat lluitem  perquè ningú estigui sol, perquè les persones puguin viure dignament a casa seva,  que no hagin de marxar contra la seva voluntat a una residència per què no tenen ningú que se’n faci càrrec. Vida i Dignitat vol estar al costat de les persones més necessitades, lluitar per erradicar la pobresa de la solitud, procurar una vida digna a totes les persones grans, sense condicions, i donar-les-hi tota l’estimació i afecte que mereixen. Som conscients que la nostra tasca és difícil, ja que la soledat s’amaga a dins les cases de les persones; que per poder atendre-les es necessiten molts mitjans i recursos difícils d’aconseguir. Però no tenim por, tenim la força dels voluntaris, dels professionals i dels membres de l’Associació, i sobretot sentim que tenim moltes ganes d’estar al costat dels que més ho necessiten. Els nostres avis han lluitat, han treballat, han patit, ens han cuidat, ens han criat, ens han ensenyat a estimar, sempre han estat al nostre costat quan més ho hem necessitat. Avui som nosaltres els que volem estar al seu costat.